viernes, 28 de febrero de 2014

I pensar en lo que hace sentir bien

¿Has pensado alguna vez en una situación que te haga sentir bien?
¿Has pensado cuál es el lugar en el que sientes ese calor acogedor?
¿Esa calidez que todo lo envuelve, que todo lo mece?
Seguro que sí...

Yo lo revivo una otra vez,
revivo esos abrazos cálidos,
ese amor incondicional,
esas caricias tranquilizadoras...

Cuando no puedo dormir,
cuando estoy nerviosa,
o no me siento bien,
pienso en ella, en mi madre.

Recuerdo tan nítidamente
las noches en las que me dormía en sus brazos
siendo una niña de 6 años
y ella me acariciaba el cabello...
Su calor corporal era reconfortante,
sentir su corazón latir me tranquilizaba. 

También la recuerdo cantando,
me tranquiliza, me pone contenta,
se me van las penas,
y me hace sentir bien.

Gracias por dejarme tan hermosos recuerdos :)

martes, 25 de febrero de 2014

Detalls que es tornen records


Detalls... tot és qüestió de detalls.
Detalls que ens indiquen que les coses canvien,
que es senten coses meravelloses o per el contrari,
que no hi ha el mateix interès.

Detalls que a vegades deixem escapar,
en els que a vegades ens fixem,
que tenim molta cura en mostrar
o en amagar...

Unes coses que canvien lleugerament
indiquen que el nostre interior ja no sent el mateix.
Pot ser no ens adonem però és obvi per a la resta,
és obvi quan el patró de comportament canvia.

I tots els detalls que ens vam mostrar...
ara queden en el record.
Un record agradable i plaenter,
un record d'il·lusions,
un record d'hores de conversa,
un record d'un cap de setmana...

I no sé si ho llegiràs...
però tan sols dir-te que ha sigut un plaer 
haver gaudit d'aquestos moments amb tu
i que la vida ens creue els camins de tant en tant
per a vorer que seguim amb la bona sort. 

jueves, 13 de febrero de 2014

Amor y deseos

Hace unos meses, concretamente en octubre, 
escribí en mi diario algo que 
pensaba que no saldría a la luz,
pero siento la necesidad 
de compartir este sentimiento.
Aunque no estoy enamorada 
si que se lo que es estarlo.
El siguiente texto no lo escribí 
pensando en alguien especial,
sino más bien, es el reflejo de mis deseos.


Te imagino sosteniéndote en mis brazos,
abrazándote tan fuerte que casi no te dejo respirar.
Nuestras miradas se cruzan 
y tus ojos me hablan del amor que me procesas.

Eres para mí. Eres la persona que esperaba,
la que me va a cuidar y amar. 
Alguien tan intenso,
con esa mirada profunda
que me acaricia suavemente
pero que me penetra hasta el alma
en especial por las mañanas
mientra la acompaña con sus besos
que me dejan sin aliento.

Sonrisa que ilumina
hasta la noche más oscura.
Sentimientos compartidos,
ilusiones comunes,
frutos conjuntos,
futuro unísono.

domingo, 2 de febrero de 2014

Sentiments...


Sentiments... 
revoltes dins del meu cap,
mil pensaments creuant-se al mateix temps
preguntes obertes amb mil respostes possibles.

Deixar-se portar...
això són els sentiments
uns dies es senten molt intensament
altres passen desapercebuts,
però estan ahí a dintre
colpejant per fer-se escoltar.

I qué hi podem fer?
Res... simplement sentir el que sentim
perque no sabrem quan tornarem a experimentar 
el que hui sentim, el que hui pensem, el que hui vivim.

I qué sents tu?
Probablement entendràs el que dic,
però cada ú viu la mateixa situació de diferent manera.
El que sents és únic i et pertany a tu...

Però encara que vullgam dominar els sentiments no hi podem,
el cap no domina en aquestes raons.
No es poden posar barreres als sentiments,
així que... millor no raonar.

Felicitat i Llibertat

Felicitat i Llibertat...
dos paraules que que van juntes.
No ho havia pensat mai detingudament 
però si, van molt unides, quasi agafades de la mà.

Ho he descobert gracies a una cita de Tucídides,
historiador grec, que va dir
"El secret de la felicitat és la llibertat,
el secret de la llibertat, el coratge".

I jo em pregunte...
Quan he seguit més feliç?
Quan he gaudit al màxim d'un dia senzill?
Quan he tingut un somriure permanent a la cara?

Si ho pense bé ha sigut...
quan he tingut la llibertat de fer el que realment volia,
quan no hi hagut ningú que depenguera de mi,
quan he estat en moments de la meua vida 
en els que he tingut el coratge de ser jo,
de no deixar-me portar per les voluntats de la resta.

Coratge per a decidir el que vull,
per a deixar-me portar per el que sent,
per a viurer el dia a dia
i per a voler tot allò que em rodeja.

No hi ha sensació que òmpliga més 
que el coratge per a decidir
sobre la pròpia voluntat i llibertat.

Llibertat per a estimar,
per a viure,
per a ser feliç.