dos paraules que que van juntes.
No ho havia pensat
mai detingudament
però si, van molt
unides, quasi agafades de la mà.
Ho he descobert
gracies a una cita de Tucídides,
historiador grec, que
va dir
"El secret de la
felicitat és la llibertat,
el secret de la
llibertat, el coratge".
I jo em pregunte...
Quan he seguit més
feliç?
Quan he gaudit al
màxim d'un dia senzill?
Quan he tingut un
somriure permanent a la cara?
Si ho pense bé ha
sigut...
quan he tingut la
llibertat de fer el que realment volia,
quan no hi hagut
ningú que depenguera de mi,
quan he estat en
moments de la meua vida
en els que he tingut
el coratge de ser jo,
de no deixar-me
portar per les voluntats de la resta.
Coratge per a decidir
el que vull,
per a deixar-me
portar per el que sent,
per a viurer el dia a
dia
i per a voler tot
allò que em rodeja.
No hi ha sensació que
òmpliga més
que el coratge per a
decidir
sobre la pròpia voluntat
i llibertat.
Llibertat per a
estimar,
per a viure,
per a ser
feliç.

No hay comentarios:
Publicar un comentario